Importar

No l'importa a ningú i fins i tot és transparent. És tan poc important que gairebé és com si no existís en aquest món, si deixés la seva penosa existència ningú no el trobaria a faltar a no ser per quan toca fer allò que ningú no vol i que sembla que ell és qui té l'obligació. No és ningú i ni tan sols ningú llegeix això!

ENVEJA

L'enveja és un dels set pecats capitals, el diccionari la defineix així:

Desig d’allò que un altre posseeix. Sentiment, especialment d’odi, envers qui posseeix una cosa que nosaltres no posseïm.

La teoria de la conspiració, s'ha dut a terme en la seva persona a través d'un dels pecats capitals, l'Enveja. 

No sap el motiu, ni que és el que tant envejaven d'ell. Tots aquells cabrons i fills de puta malparits, eren uns envejosos, però? de que tenien enveja? Ell no tenia res per ser envejat i si que hauria d'haver envejat tot el que els altres tenien i que ja s'encarregaven de fer-li notar amb supèrbia i no ho havia fet. Encara ara, després de donar voltes i voltes, no sap, que és el que té que tant desitgen els altres. El fill de puta que el va acomiadar, per demostrar el seu poder a ell i a la resta i les cabrones, que amb males arts i traïdoria el van portar a l'abisme.No té res ni ningú. A ningú l'importa una merda el que li passi ni com estigui. Així, arribat aquest punt la seva Ira s'ha despertat i cada dia destina un temps a desitjar el pitjor per tots aquells malparits, que ara encara li posen pals a les rodes. Però, aconseguirà el seu objectiu.

UN FILL DE PUTA?

Sempre li havien dit que a les bones persones tothom les estimava i que tenien molts amics. Ara, pensava que potser ell era una mala persona i per això estava sol al món.A un món, que li havia girat l'esquena i que no volia saber res d'ell. Seria un hipócrita i potser així es revertiria a bona persona. Qui sap?

No sempre havia estat així, confiava en el món i en les persones. 

HERMÈTIC

A la desconfiança en el gènere humà, s'arriba a través d'un llarg camí de petits desencisos fins a albirar la traca final.

L'hi va dir que s'havia de trobar a si mateix i que havia de sortir de si mateix, psicologia barata. Aquelles cabrones i filles de puta, són les culpables del seu hermetisme paranoic en el qual està sumit 

TIPUS

Quan va arribar en aquest estat, va pensar que ja no seria mai més feliç. Ja mai més gosaria explicar res a ningú, havia assolit l'estat o havia ingressat en el tipus de persona que mai volia ser, però això no es tria, era un paranoic de la conspiració i fitava a tothom amb desconfiança. Atrinxerat darrera la seva armilla, mai no seria feliç, però no li tornarien a fotre. Si no hagués fet, si no hagués dit, les lamentacions eren inútils ja, ja res es podia fer per esmenar un passat i que tot tornés a l'estat primigeni. Ara, només es podia mirar el futur amb incertesa i evitar que es repetís. 

Si de sempre havia estat confiat i bona persona, a partir d'ara es tornava rancuniós i una mica fill de puta, si és que aquest estat pot esdevenir per voluntat pròpia.

Tant de bo que tots aquells desgraciats, que l'havien ensorrat en el pou més profund, tastessin la seva pròpia medecina.