Quan va arribar en aquest estat, va pensar que ja no seria mai més feliç. Ja mai més gosaria explicar res a ningú, havia assolit l'estat o havia ingressat en el tipus de persona que mai volia ser, però això no es tria, era un paranoic de la conspiració i fitava a tothom amb desconfiança. Atrinxerat darrera la seva armilla, mai no seria feliç, però no li tornarien a fotre. Si no hagués fet, si no hagués dit, les lamentacions eren inútils ja, ja res es podia fer per esmenar un passat i que tot tornés a l'estat primigeni. Ara, només es podia mirar el futur amb incertesa i evitar que es repetís.
Si de sempre havia estat confiat i bona persona, a partir d'ara es tornava rancuniós i una mica fill de puta, si és que aquest estat pot esdevenir per voluntat pròpia.
Tant de bo que tots aquells desgraciats, que l'havien ensorrat en el pou més profund, tastessin la seva pròpia medecina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada